Es podria dir que els conceptes com la Intel·ligència Emocional i per tant, l'Educació Emocional, són força recents. Doncs no va ser fins l'any 1990 que Salovey y Mayer són els primers que parlen d'Intel·ligència emocional en un article que va passar desapercebut fins que Daniel Goleman va donar-ho a conèixer gràcies al, llavors, best seller "Intel·ligència Emocional" (1995).
Ha plogut molt des d'aleshores... o no tant! El fet és que han anat sorgint diferents models i maneres d'entendre i de definir, tant la intel·ligència emocional com les diferents estratègies per al seu desenvolupament.
El curs 2012-13 vaig estudiar, a la Universitat de Barcelona, el postgrau d'Educació Emocional i Benestar, que aprofito per recomanar-vos a tots i totes aquelles persones interessades en el tema, per a mi, tant personal com professionalment, hi ha hagut un abans i un després.
El Grup d'Orientació i de Recerca Psicopedagògica (GROP) va descriure el model de competències emocionals en el que jo em baso en les meves xerrades i tallers. És a partir d'aquestes competències, que proposo diferents activitats per treballar a partir dels "6 contes per aprendre a ser feliços".
M'he permès agafar-ne la descripció que es troba a la web del Dr. Rafael Bisquerra, eminència en el tema, us recomano que li feu una visita per ampliar la informació i per recórrer tots els seus racons, on trobareu també la bibliografia que ha publicat i coordinat.
"Entenem les competències emocionals com el conjunt de coneixements, capacitats, habilitats i actituds necessàries per prendre consciència, comprendre, expressar i regular de forma apropiada els fenòmens emocionals. La finalitat d'aquestes competències s'orienta a aportar valor afegit a les funcions professionals i promoure el benestar personal i social."
CONSCIÈNCIA EMOCIONAL:
La consciència emocional és la capacitat per prendre consciència de les pròpies emocions i de les emocions dels altres, incloent l'habilitat per captar el clima emocional d'un context determinat. Dins d'aquest bloc es poden especificar els aspectes següents:
Presa de consciència de les pròpies emocions.
És la capacitat de percebre amb precisió els propis sentiments i emocions; identificar-los i etiquetar-los. Contempla la possibilitat d'experimentar emocions múltiples i de reconèixer la incapacitat de prendre consciència dels propis sentiments a causa de inatenció selectiva o dinàmiques inconscients.
És la capacitat de percebre amb precisió els propis sentiments i emocions; identificar-los i etiquetar-los. Contempla la possibilitat d'experimentar emocions múltiples i de reconèixer la incapacitat de prendre consciència dels propis sentiments a causa de inatenció selectiva o dinàmiques inconscients.
Donar nom a les emocions. És l'eficàcia en l'ús del vocabulari emocional adequat i utilitzar les
expressions disponibles en un context cultural determinat per designar els
fenòmens emocionals.
Comprensió de les emocions dels altres. És la capacitat de percebre amb precisió les emocions i
sentiments dels altres i d'implicar-se empàticament en les seves vivències
emocionals. Inclou la perícia de servir-se de les claus situacionals i
expressives (comunicació verbal i no verbal) que tenen un cert grau de consens
cultural per al significat emocional.
Prendre consciència de la interacció entre emoció, cognició i comportament.Els estats emocionals
incideixen en el comportament i aquests en l'emoció; ambdós poden regular per
la cognició (raonament, consciència). Emoció, cognició i comportament estan en
interacció contínua, de manera que resulta difícil discernir que és primer.
Moltes vegades pensem i ens comportem en funció de l'estat emocional.
La consciència emocional és el primer pas per poder passar a les altres competències.
REGULACIÓ EMOCIONAL:
La regulació emocional és la capacitat per manejar les emocions de forma apropiada. Suposa prendre consciència de la relació entre emoció, cognició i comportament, tenir bones estratègies d'afrontament, capacitat de generar emocions positives, etc...
Les microcompetències que la configuren són:
Expressió emocional apropiada. És la capacitat per expressar
les emocions de forma apropiada. Implica l'habilitat per comprendre que l'estat
emocional intern no necessita correspondre amb l'expressió externa. Això es
refereix tant en un mateix com en els altres. En nivells de major maduresa,
suposa la comprensió de l'impacte que la pròpia expressió emocional i el propi
comportament, puguin tenir en altres persones. També inclou l'hàbit per tenir
això en compte en el moment de relacionar-se amb altres persones.
Regulació d'emocions i sentiments. És la regulació emocional
pròpiament dita. Això significa acceptar que els sentiments i emocions sovint
han de ser regulats. La qual cosa inclou: regulació de la impulsivitat (ira,
violència, comportaments de risc); tolerància a la frustració per prevenir
estats emocionals negatius (ira, estrès, ansietat, depressió), perseverar en
l'assoliment dels objectius tot i les dificultats; capacitat per diferir
recompenses immediates a favor d'altres més a llarg termini però d'ordre
superior, etc.
Habilitats d'afrontament. Habilitat per afrontar reptes i situacions de conflicte, amb les emocions que
generen. Això implica estratègies d'autoregulació per gestionar la intensitat i
la durada dels estats emocionals.
Competència per autogenerar emocions positives. És la capacitat per
autogenerar i experimentar de forma voluntària i conscient emocions positives
(alegria, amor, humor, fluir) i gaudir de la vida. Capacitat per a
auto-gestionar el propi benestar emocional a la recerca d'una millor qualitat
de vida.
AUTONOMIA EMOCIONAL
L'autonomia emocional es pot entendre com un concepte
ampli que inclou un conjunt de característiques i elements relacionats amb
l'autogestió personal, entre les quals hi ha l'autoestima, actitud positiva
davant la vida, responsabilitat, capacitat per analitzar críticament les normes
socials , la capacitat per buscar ajuda i recursos, així com l'autoeficàcia
emocional. Com microcompetències inclou les seguents:
Autoestima. Significa tenir una imatge
positiva de si mateix; estar satisfet de si mateix, i mantenir bones relacions
amb si mateix. L'autoestima té una llarga tradició en investigació i en
educació.
Automotivació. És la capacitat d'automotivar i
implicar-se emocionalment en activitats diverses de la vida personal, social,
professional, de temps lliure, etc. Motivació i emoció van de la mà. Automotivarse
és essencial per donar un sentit a la vida.
Autoeficàcia emocional. És la percepció que s'és capaç
(eficaç) en les relacions socials i personals gràcies a les competències
emocionals. L'individu es percep a si mateix amb capacitat per a sentir-se com
desitja; per generar les emocions que necessita. L'autoeficàcia emocional
significa que s'accepta la pròpia experiència emocional, tant si és única i
excèntrica com si és culturalment convencional, i aquesta acceptació està
d'acord amb les creences de l'individu sobre el que constitueix un balanç
emocional desitjable. En cas contrari, l'individu està en condicions de regular
i canviar les pròpies emocions per fer-les més efectives en un context
determinat. Es viu d'acord amb la pròpia "teoria personal sobre les
emocions" quan es demostra autoeficàcia emocional, que està d'acord amb
els propis valors morals.
Responsabilitat. És la capacitat per respondre
dels propis actes. És la intenció d'implicar-se en comportaments segurs,
saludables i ètics. Assumir la responsabilitat en la presa de decisions. Davant
la decisió de quines actituds (positives o negatives) vaig a adoptar davant la
vida, en virtut de l'autonomia i llibertat, decidir amb responsabilitat, sabent
que en general el més efectiu és adoptar una actitud positiva.
Actitud positiva. - És la capacitat per decidir que
vaig a adoptar una actitud positiva davant la vida. Tot i que sempre
sobraran els motius perquè l'actitud sigui negativa. Saber que en situacions
extremes, l'heroic és adoptar una actitud positiva, encara que costi. Sempre
que sigui possible manifestar optimisme i mantenir actituds d'amabilitat i
respecte als altres. Per extensió, l'actitud positiva repercuteix en la
intenció de ser bo, just, caritatiu i compassiu.
Anàlisi crítica de
normes socials. - És la capacitat per avaluar críticament els missatges
socials, culturals i dels mass media, relatius a normes socials i comportaments
personals. Això té sentit de cara a no adoptar els comportaments estereotipats
propis de la societat irreflexiva i acrítica. L'autonomia ha d'ajudar a avançar
cap a una societat més conscient, lliure, autònoma i responsable.
Resiliència . - És la capacitat que té una
persona per enfrontar-se amb èxit a unes condicions de vida summament adverses
(pobresa, guerres, orfandat, etc.).
COMPETÈNCIA SOCIAL
La competència social és la capacitat per mantenir bones relacions amb altres persones. Això implica dominar les habilitats socials bàsiques, capacitat per a la comunicació efectiva, respecte, actituds prosocials, assertivitat, etc. Les microcompetències que inclou són les següents.
Dominar les habilitats socials bàsiques. La primera de les habilitats socials és escoltar. Sense ella, difícilment es pugui passar a les altres: saludar, acomiadar-se, donar les gràcies, demanar un favor, manifestar agraïment, demanar disculpes, esperar torn, mantenir una actitud dialogant, etc.
Respecte per la resta. És la intenció d'acceptar i apreciar les diferències individuals i grupals i valorar els drets de totes les persones. Això s'aplica en els diferents punts de vista que puguin sorgir en una discussió.
Practicar la comunicació receptiva. És la capacitat per atendre els altres tant en la comunicació verbal com no verbal per rebre els missatges amb precisió.
Practicar la comunicació expressiva. És la capacitat per iniciar i mantenir converses, expressar els propis pensaments i sentiments amb claredat, tant en comunicació verbal com no verbal, i demostrar als altres que han estat bé compresos.
Compartir emocions. Compartir emocions profundes no sempre és fàcil. Implica la consciència que l'estructura i naturalesa de les relacions vénen en part definides tant pel grau d'immediatesa emocional, o sinceritat expressiva, com pel grau de reciprocitat o simetria en la relació.
Comportament prosocial i cooperació. És la capacitat per realitzar accions en favor d'altres persones, sense que ho hagin sol · licitat. Encara que no coincideix amb l'altruisme, té molts elements en comú.
Assertivitat. Significa mantenir un comportament equilibrat entre l'agressivitat i la passivitat. Això implica la capacitat per defensar i expressar els propis drets, opinions i sentiments, alhora que es respecta als altres, amb les seves opinions i drets. Dir "no" clarament i mantenir-lo i acceptar que l'altre et pugui dir "no". Fer front a la pressió de grup i evitar situacions en les quals un pot veure coaccionat per adoptar comportaments de risc. En certes circumstàncies de pressió, procurar demorar la presa de decisions i l'actuació, fins a sentir adequadament preparat, etc.
Prevenció i solució de conflictes. És la capacitat per identificar, anticipar o afrontar resolutivamente conflictes socials i problemes interpersonals. Implica la capacitat per identificar situacions que requereixen una solució o decisió preventiva i avaluar riscos, barreres i recursos. Quan inevitablement es produeixen els conflictes, afrontar-los de manera positiva, aportant solucions informades i constructives. La capacitat de negociació i mediació són aspectes importants de cara a una resolució pacífica del problema, considerant la perspectiva i els sentiments dels altres.
Capacitat per gestionar situacions emocionals. És l'habilitat per reconduir situacions emocionals en contextos socials. Es tracta d'activar estratègies de regulació emocional col ·lectiva. Això es superposa amb la capacitat per induir o regular les emocions en els altres.
COMPETÈNCIES PER A LA VIDA I EL BENESTAR
Les competències per a la vida i el benestar són la capacitat per adoptar comportaments apropiats i responsables per afrontar satisfactòriament els desafiaments diaris de la vida, ja siguin personals, professionals, familiars, socials, de temps lliure, etc. Les competències per a la vida permeten organitzar la nostra vida de forma sana i equilibrada, facilitant-nos experiències de satisfacció o benestar. Com microcompetències s'inclouen les següents.
Fixar objectius adaptatius. És la capacitat per fixar objectius positius i realistes. Alguns a curt termini (per a un dia, setmana, mes); altres a llarg termini (un any, diversos anys).
Presa de decisions. Desenvolupar mecanismes personals per prendre decisions sense dilació en situacions personals, familiars, acadèmiques, professionals, socials i de temps lliure, que s'esdevenen en la vida diària. Suposa assumir la responsabilitat per les pròpies decisions, tenint en compte aspectes ètics, socials i de seguretat.
Buscar ajuda i recursos. És la capacitat per identificar la necessitat de suport i assistència i saber accedir als recursos disponibles apropiats.
Ciutadania activa, participativa, crítica, responsable i compromesa. La qual cosa implica reconeixement dels propis drets i deures; desenvolupament d'un sentiment de pertinença; participació efectiva en un sistema democràtic; solidaritat i compromís; exercici de valors cívics; respecte pels valors multiculturals i la diversitat, etc. Aquesta ciutadania es desenvolupa a partir del context local, però s'obre a contextos més amplis (autonòmic, estatal, europeu, internacional, global).
Benestar emocional. És la capacitat per gaudir de forma conscient de benestar (emocional, subjectiu, personal, psicològic) i procurar transmetre-ho a les persones amb qui s'interactua. Adoptar una actitud favorable al benestar. Acceptar el dret i el deure de buscar el propi benestar, ja que amb això es pot contribuir activament al benestar de la comunitat en la qual un viu (família, amics, societat)
COMPETÈNCIA SOCIAL
La competència social és la capacitat per mantenir bones relacions amb altres persones. Això implica dominar les habilitats socials bàsiques, capacitat per a la comunicació efectiva, respecte, actituds prosocials, assertivitat, etc. Les microcompetències que inclou són les següents.
Dominar les habilitats socials bàsiques. La primera de les habilitats socials és escoltar. Sense ella, difícilment es pugui passar a les altres: saludar, acomiadar-se, donar les gràcies, demanar un favor, manifestar agraïment, demanar disculpes, esperar torn, mantenir una actitud dialogant, etc.
Respecte per la resta. És la intenció d'acceptar i apreciar les diferències individuals i grupals i valorar els drets de totes les persones. Això s'aplica en els diferents punts de vista que puguin sorgir en una discussió.
Practicar la comunicació receptiva. És la capacitat per atendre els altres tant en la comunicació verbal com no verbal per rebre els missatges amb precisió.
Practicar la comunicació expressiva. És la capacitat per iniciar i mantenir converses, expressar els propis pensaments i sentiments amb claredat, tant en comunicació verbal com no verbal, i demostrar als altres que han estat bé compresos.
Compartir emocions. Compartir emocions profundes no sempre és fàcil. Implica la consciència que l'estructura i naturalesa de les relacions vénen en part definides tant pel grau d'immediatesa emocional, o sinceritat expressiva, com pel grau de reciprocitat o simetria en la relació.
Comportament prosocial i cooperació. És la capacitat per realitzar accions en favor d'altres persones, sense que ho hagin sol · licitat. Encara que no coincideix amb l'altruisme, té molts elements en comú.
Assertivitat. Significa mantenir un comportament equilibrat entre l'agressivitat i la passivitat. Això implica la capacitat per defensar i expressar els propis drets, opinions i sentiments, alhora que es respecta als altres, amb les seves opinions i drets. Dir "no" clarament i mantenir-lo i acceptar que l'altre et pugui dir "no". Fer front a la pressió de grup i evitar situacions en les quals un pot veure coaccionat per adoptar comportaments de risc. En certes circumstàncies de pressió, procurar demorar la presa de decisions i l'actuació, fins a sentir adequadament preparat, etc.
Prevenció i solució de conflictes. És la capacitat per identificar, anticipar o afrontar resolutivamente conflictes socials i problemes interpersonals. Implica la capacitat per identificar situacions que requereixen una solució o decisió preventiva i avaluar riscos, barreres i recursos. Quan inevitablement es produeixen els conflictes, afrontar-los de manera positiva, aportant solucions informades i constructives. La capacitat de negociació i mediació són aspectes importants de cara a una resolució pacífica del problema, considerant la perspectiva i els sentiments dels altres.
Capacitat per gestionar situacions emocionals. És l'habilitat per reconduir situacions emocionals en contextos socials. Es tracta d'activar estratègies de regulació emocional col ·lectiva. Això es superposa amb la capacitat per induir o regular les emocions en els altres.
COMPETÈNCIES PER A LA VIDA I EL BENESTAR
Les competències per a la vida i el benestar són la capacitat per adoptar comportaments apropiats i responsables per afrontar satisfactòriament els desafiaments diaris de la vida, ja siguin personals, professionals, familiars, socials, de temps lliure, etc. Les competències per a la vida permeten organitzar la nostra vida de forma sana i equilibrada, facilitant-nos experiències de satisfacció o benestar. Com microcompetències s'inclouen les següents.
Fixar objectius adaptatius. És la capacitat per fixar objectius positius i realistes. Alguns a curt termini (per a un dia, setmana, mes); altres a llarg termini (un any, diversos anys).
Presa de decisions. Desenvolupar mecanismes personals per prendre decisions sense dilació en situacions personals, familiars, acadèmiques, professionals, socials i de temps lliure, que s'esdevenen en la vida diària. Suposa assumir la responsabilitat per les pròpies decisions, tenint en compte aspectes ètics, socials i de seguretat.
Buscar ajuda i recursos. És la capacitat per identificar la necessitat de suport i assistència i saber accedir als recursos disponibles apropiats.
Ciutadania activa, participativa, crítica, responsable i compromesa. La qual cosa implica reconeixement dels propis drets i deures; desenvolupament d'un sentiment de pertinença; participació efectiva en un sistema democràtic; solidaritat i compromís; exercici de valors cívics; respecte pels valors multiculturals i la diversitat, etc. Aquesta ciutadania es desenvolupa a partir del context local, però s'obre a contextos més amplis (autonòmic, estatal, europeu, internacional, global).
Benestar emocional. És la capacitat per gaudir de forma conscient de benestar (emocional, subjectiu, personal, psicològic) i procurar transmetre-ho a les persones amb qui s'interactua. Adoptar una actitud favorable al benestar. Acceptar el dret i el deure de buscar el propi benestar, ja que amb això es pot contribuir activament al benestar de la comunitat en la qual un viu (família, amics, societat)
Fluir. Capacitat per generar
experiències òptimes en la vida professional, personal i social.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada