La més bonica del món

Les mares de la Rita, sense saber-ho, compren el mirall màgic que havia estat de la família de la Blancaneu. La nena cau en el seu parany, i deixa de menjar per poder ser la més bonica. Una tarda, amb la colla, convencen l’espill que opinar dels cossos dels altres no està bé i no s’ha de fer.

Un conte sobre autoimatge, autoconcepte i estàndards de bellesa. 

PROPOSTA:

El joc dels miralls:

- En un espai lliure d’obstacles (gimnàs, pati o aula amb les taules i cadires apartades), els infants es mouen mentre sona una música suau i tranquil·la.

- Quan la música s’atura, es formen parelles. Si el grup és imparell, es pot fer un grup de tres.

- Primer, es fan de mirall l’un a l’altre durant uns segons, imitant els moviments i expressions de la parella. Pots demanar que ho facin per torns (primer un/a i després l’altre/a) o lliurement, procurant sincronitzar els moviments.

- Després, per torns, cadascú pregunta a l’altre què és el que més li agrada de si mateix/a, com el mirall del conte.

- Finalment, s’acomiaden i la música torna a sonar per repetir la seqüència tantes vegades com consideris o fins que el temps ho permeti.

Podeu descarregar aquest conte i els altres del concurs de la seva web a la Fundació Antigues Caixes Catalanes.

Moltes gràcies!