Quan d'un conte neix un bosc... El Bosc Apreciatiu

S'acaba el primer trimestre... Ja tenim les vacances nadalenques a la cantonada! 

Abans no marxeu de vacances, vull compartir amb vosaltres una experiència fantàstica que he pogut viure gràcies al conte "Tenim estrella!" i a l'Escola Cultura Pràctica de Terrassa. 

És el tercer curs que desenvolupen un projecte que anomenen "ARC" (Apreciació, Resiliència i Convivència). Al finalitzar el curs passat, em van proposar que fos la padrina de la A, d'apreciació i vaig acceptar encantada! Quan ens vam trobar el mes de setembre i després de llegir el conte "Tenim estrella", la Glòria va compartir amb mi, entusiasmada, la idea que se'ls havia ocorregut! Plantar un bosc apreciatiu entre tota la comunitat educativa de l'escola... o sigui, entre els nens i les nenes d'infantil, primària i secundària, l'equip de mestres i personal administratiu, de manteniment... pares, mares... Era un projecte ambiciós i encantador a la vegada! Així que, ens hi vam posar!

El bosc apreciatiu, carregat de pomes amb estrella

Em van demanar si podia explicar el conte a tots els cursos de primària (a secundària i a infantil ho van fer els i les mestres) per treballar-lo amb els nens i les nenes, reproduint l'activitat que en Ricard, tutor de la classe dels Esquimals fa amb els seus alumnes en el conte. Ha estat una experiència realment enriquidora, 3 dies intensos saltant de classe a classe, partint pomes i apreciant les estrelles que els nens i les nenes ens descobrien en el seu interior. Plantant llavors del que ha acabat sent un frondós bosc apreciatiu.

Fa uns quants anys que comparteixo els meus contes i que em dedico a escoltar què n'opinen, els nens i les nenes... és fascinant, són fantàstics... què ens deu passar als adults que perdem tota aquesta saviesa pel camí? 

Cada sessió va ser única i particular, com tots i cadascun d'ells i d'elles... van sorgir comentaris, aportacions i reflexions realment interessants. Algunes que m'han colpit, les comparteixo avui aquí... 

"Tots tenim el mateix valor perquè tots tenim una estrella en el cor" 

"Jo brillo quan jugo a bàsquet" i jo li pregunto: "Perquè t'agrada o perquè ho fas molt bé?" i ella respon "Perquè m'agrada molt!" i un company de classe salta i diu "I també perquè jugues molt bé! És molt bona jugant a bàsquet...".

"La meva estrella brilla quan ningú juga amb mi i de sobte un nen se m'acosta i em pregunta si vull jugar amb ell" 

Pomes amb l'estrella que fa brillar a l'amic gran i a l'amic petit

"Tots tenim bondats en el nostre cor"

"La poma va perdre tota la seva vida volent ser una estrella, perquè no volia ser una poma"

"La meva estrella brilla quan ballo amb la meva amiga" (l'amiga es va emocionar moltíssim)

"Jo brillo quan m'estimen"

"La nostra estrella brilla quan ajudem als altres"

"Cadascú és com és i ens hem d'estimar tal com som"

Una mestra d'infantil em va explicar que després d'explicar-los el conte, van acabar el taller menjant-se les pomes i que fins i tot aquells a qui no els agradava la fruita van menjar-ne més d'un tros... volien menjar-se les estrelles per poder brillar més i més! Ho vaig trobar genial!

Bé, la llista seria tan llarga que millor que ho deixi aquí...

També ens vam trobar amb algun cas (molt pocs, per sort) que no sentia brillar la seva estrella, cosa que, a mi, em va colpir... m'hi havia trobat amb joves i amb adults, però mai amb nens tan petits. Més tard, des de l'equip de mestres, van comentar-me que el conte i l'activitat de la poma, els havia servit per detectar alguns casos de nens i nenes amb un autoconcepte i autoestima tocats i que s'estaven plantejant estratègies per ajudar-los.

Jo, brillant a la llum de les pomes

El conte ha portat cua, dies després, encara en parlen i troben paral·lelismes amb la seva vida quotidiana, tant a l'escola com a casa... durant la xerrada amb els pares i mares, me'n van explicar algunes! I bé, que alguns s'han aficionat a descobrir quantes fruites amaguen una estrella al seu cor des que els vaig explicar que després d'una xerrada per pares, el curs passat, una mare em va enviar un mail explicant-me que, quan va voler explicar el conte al seu fill, va preferir menjar pera per postres... i va provar de partir-la igual que la poma del conte, així que, va descobrir que les peres també en tenen d'estrella! Aquest detallet m'ha servit, des d'aleshores, per parlar de la diferència... entre homes i dones, nascuts aquí o més enllà (a Cultura Pràctica hi ha nens de tot el món, fins i tot, una nena ens va dir que ella havia nascut a Sabadell! i un altre a Badalona, a Barcelona... a Rússia, Marroc, l'Índia...) Total, que tant si som pomes com si som peres, dins el nostre cor, hi ha una estrella que brilla!

Ara, em trobo nens i nenes pel carrer que em criden pel nom! Són ells i elles... l'escola cau molt aprop de casa meva i és fàcil trobar-se, i a mi em fa sentir apreciada i la meva estrella brilla més fort!

Després de passar tres matins sencers explicant contes "non stop", sento una especial admiració i enveja sana per a tots i totes les mestres del món mundial... la vostra feina és #MoltMésqueunaFeina , com ara la meva... i em sento agraïda. Doncs això, que després de tres dies intensos, per aquelles casualitats que no ho semblen, una amistat del facebook va compartir aquest vídeo, que va ser ben bé, la cirereta del pastís!

Gràcies per custodiar la flama! Procurem entre tots i totes (mestres, mares, pares... tothom!) que es mantingui sempre encesa!

Bones Festes a tothom!